Capítol 1. Presentació

No sabria ben bé com explicar el fet que m'ha portat a crear un bloc. Tot i que aquest no és el primer, ja fa un temps em vaig estrenar amb el bloc titulat Reserva Personal. Es tractava d' un espai on es podien trobar els articles setmanals de la columna on vaig escriure durant més de quatre anys al suplement del diari Segre de Lleida.

Avui inicio un nou camí amb el mateix format però de contingut diferent. Potser en el meu subconscient hi ha anclada la vella dita que abans de morir s'han de fer tres coses, estic segur que mentre aneu llegint aquestes lletres enumereu aquella trilogia que sembla ser màgica: plantar un arbre (que en el meu cas ja he fet si un cep és considera arbre), escriure un llibre (que a l'alçada en que ens trobem, i més estan submergits en l'era d'altres tipus de comunicació, un bloc i un llibre tenen força paral·lels), i la darrera, i al pas que vaig no ser si mai és complirà, tenir un fill.

D'aquest darrer propòsit, m'estimo més no explicar massa coses, ja que aquest espai que avui neix, vol ser un sospir en el dia a dia d'una persona que s'ha dedicat més de la meitat de la seva vida a la seva passió, el món del vi.

Així en fred potser sembla un compte de fades o una frivolitat, però us puc assegurar que mai hagués pensat que tindria la sort de viure tot el que m'ha passat fins a dia d'avui.

En qualsevol cas, aquest lloc porta per nom Diari d'un Sommelier: no és una biografia.

Segueixo sense saber encara com acabarà ni tant sols cap on anirà o quin tipus de estructura ha de tenir, ni de que parlar. Bé segur que serà en clau de vi i tractarà l'univers que l'envolta, que no és poc, i que, per sort sempre –i aquesta pot ser una de les coses que enganxa a molts dels companys de viatge tant com a mi– es troba en constant evolució.

Això no s'acaba mai, deia la meva àvia, no ho pots saber tot, també afirmava.

Jo només volia passar-m'ho bé, però quant m'en vaig adonar, estava enganxat. Les ganes de conèixer, saber, visitar i sobretot gaudir d'allò que em donava de menjar es van anar multiplicant i multiplicant.

Això que llegiu ara mateix és tan sols una bona manera de presentar aquest lloc.

Espero que ho gaudiu.

SALUT!