Capítol 20. 95% vs 5%

Després de setmanes intenses de treball per poder fer el primer tast #vipervida, ens toca seguir redactant glops relacionats amb el món del vi.

Tot i que no haguem escrit massa o res durant aquest temps, diferents reflexions han anat aflorant i ara vull plasmar-les en lletra i compartir-les amb tots vosaltres. Ens preocupem pel sector del vi, pels diferents planetes que el fan possible del cep a la copa, pel món del consumidor i sobretot perquè hi hagi un consum, això si, sempre amb moderació i responsable. #wineinmoderation

Fent un exercici virtual trobem dos tipus de consumidors: a grans trets, hi ha els especialistes i els que NO ho son. La reflexió va molt més lluny de quedar-nos en les diferents famílies que podem trobar separades per aquest NO. M’explico: entre els especialistes, podem trobar sommeliers, connoisseurs, periodistes, bloggers, aficionats, winelovers (quina paraula més lletja), amants del vi (aquesta m’agrada més), etc...Dins del grup que NO ho són, només la gent que beu per gaudir.

En els darrers anys s’ha anat posant el focus sobre una dada a nivell estadístic. Es diu, es parla, s’explica que només un 5% dels consumidors són experts en vi. Potser haureu llegit que és un 90 contra el 10%, si consulteu la xarxa per dictar sentencia sobre el meu comentari. Ho trobareu per tot arreu i fins i tot us donaria la raó, però per a mi fa anys que els percentatges es reparteixen d’una altra manera: un 95% expert versus un 5% no expert. Aquí potser em doneu la raó i estareu d’acord amb la meva afirmació, i si no, que ningú es posi les mans al cap i que reflexioni si no ho veu com jo.

En qualsevol cas, hi ha una cosa que fa dies que vull deixar sobre la taula i estic obert a seguir parlant-ne, si és que algú no pensa així. Senyores, senyors, amics, conegudes i saludats: no ha arribat l’hora que ens posem tots a treballar per a què el protagonista en el món del vi sigui el vi?

Cada vegada el consumidor es va allunyant paulatinament de tots els que estem dins del 5 o fins i tot fent la vista grossa 10%. Estem perdent efectius i la cosa més espectacular encara, és que si seguim per aquest camí, això s’anirà apagant com una espelma.

Semblava que l’oxigen, la nova sàvia que entrava al sector, podria fer quelcom per anar canviant la inèrcia. Però la resposta és un NO rotund. Si està clar que hi ha una sensibilització cap als vins de casa nostra, si semblava que hi havia una llum al fons del túnel que aparentment només la nova fornada de comunicadors i sommeliers podrien canviar, això no passa. Com diu la cançó. Todo sigue igual.

Aquest fet fa que es reforci més la idea que fa anys que em corre per la closca, és a dir: i si ens posem a treballar pel 90 o 95%?

Com podem parlar d’elaboracions maratonianes , de com es fa un vi, si el consumidor només vol gaudir del fet de beure vi?

Com podem estar intentant explicar aquesta nova cultura dins del món del vi que son els vins biodinàmics , si el consumidor ni sap que és un vi ecològic?

Com podem pretendre fer entendre un vi, si li parlem al que vol entendre com si fos un neòfit total?

Com podrem parlar d’aromes , si ni tan sols en molts casos qui fa el tast té clar quins son els perfils aromàtics d’una varietat concreta ni els diferents tipus d’aromes que podem trobar en un vi?

Com podem parlar de maridatges si ni tan sols els saben plantejar?

Com podem parlar del factor anyada, si els vins fets en una zona concreta en moltes ocasions no tenen el mateix sòl i ni han estat veremats el mateix dia?

Com podem intentar que el consumidor compri un vi, si el primer que fa és veure si el pot pagar, i quan entra a Google, troba diferents preus?

Com poden molts parlar de vins, si ni tan sols saben obrir una ampolla?

Podem començar el canvi, si us plau?

Salut