Capítol 5. (Parèntesi) L'estilogràfica del vi

Després d'haver començat a explicar els meus primers passos en el món del vi, com indica el títol, avui és el moment de fer un parèntesi. El motiu és més que merescut, ja que ahir vaig poder accedir a la buscada llista de les puntuacions del crític Parker.

Tot va començar quan el passat divendres, Vila Viniteca, una distribuïdora que mereix molt de respecte en el sector en el nostre continent, va anunciar a Twitter que havia sortit l'esperada llista. Tot seguit vaig començar a indagar a la xarxa per trobar-la. Però no va ser fins l'endemà al matí a primera hora quan la companya Ruth Troyano va compartir la buscadíssima llista a través d'una notícia de Vadevi.cat. A continuació em vaig prendre la llicència de compartir-la també a través de les xarxes.

En aquesta es podia veure l'únic vi que pujava a la màxima categoria, els 100 punts. Es tracta de Ca les Viudes del celler Arrels del Priorat de Gratallops, un generós elaborat amb Garnatxa.

Aquest mateix matí, havent fet la consulta a una de les persones amb qui més sintonia tinc al Priorat, en Magí Batllevell (Mas Martinet, Venus la Universal, Gobe, Vinya el Vuit, Partida Bellvisos) o —com m'agrada dir-li— el Croupier del vi, he sortit de dubtes.

Ell m'ha indicat que al bloc d'en Jaume Balaguer (http://bonviure.blogspot.com.es) podia trobar tota la informació referent a aquest vi, allà ho explica de “puta mare” —m'ha dit. Com molta gent, era conscient de què al Priorat es feien aquests tipus de vins, però no que aquest existia. Ara els vins rancis ja ni els podrem comprar —afirmava en Magí— tothom començarà a treure Relíquies d'aquelles bótes que ningú savia ni que existien, com la que ha arribat mes amunt de la llista.

Aquesta és una molt bona noticia que obre la visió dels amants del vi —a mi aquests tipus de vins sempre m'han posat la pell de gallina. Encara recordo el darrer viatge a Jerez al maig de l'any passat on varem poder tastar els grans desconeguts del panorama nacional.

Però al contrari del que succeeix amb els olorosos elaborats al sud de l'Estat espanyol i que són normalment secs, a casa nostra són més coneguts els dolços. En aquest cas, un vi amb soleres de 100 anys com els punts obtinguts. L'envelliment s'ha fet en diferents tipus de fustes, el castanyer i el cirerer com en temps remots.

Una de les peculiaritats a banda dels 29 graus també és la seva limitada producció.

Aquest és un homenatge als catalitzadors del paisatge introduït dins d'una ampolla, la manera més sentimental d' exportar territori, tradició i passió. Els rancis, misteles, generosos o olorosos, estan cada dia més devaluats. Ni podem amagar d'on venim i menys no mostrar part del patrimoni que tenim.

Moltes felicitats per aquest reconeixement.

SALUT!