El dimecres al
vespre en una cadena de televisió privada catalana va arribar el moment en què ja
no vaig poder més i en aquell precís moment vaig anar construint mentalment el
que ara esteu llegint. Dijous al matí també en una ràdio del mateix grup, els
tertulians estaven apuntant a l’educació i disparant als pares, tot
considerant-los culpables de les actituds del jovent d’avui en dia.
L'estudi font de
la polèmica s’ha fet sobre l' opinió de 27.500 estudiants d’entre 14 i 18 anys.
En ell es revela que sis de cada deu enquestats s’han emborratxat alguna vegada.
Cinc de cada deu durant el 2013. També destapa que tres de cada deu van abusar
de l'alcohol durant el darrer mes de febrer. Per altra banda s'alertava de l'increment de la pràctica dels “botellones”
per part dels joves.
Amb les dades a la
mà queda clar que les veus al davant dels micròfons alerten el consum, parlen
del turisme de borratxera i culpabilitzen els pares de l’educació que donen als
seus fills. Però, algú ha vist alguna campanya de conscienciació sobre el
consum d’alcohol en els darrers mesos?
Valdria més que
les institucions apliquessin el refrany “val més prevenir que curar”. Aquest
seria el missatge que haurien d'utilitzar. Caldria fer veure als joves les
conseqüències del consum abusiu a llarg termini, així com dels episodis que es
viuen molts dies de lleure juvenil en els quals es barregen diverses
substàncies, siguin les que siguin.
El vi és cultura,
patrimoni, paisatge, costum, tradició i un aliment que està arrelat a la nostra
dieta, a la nostra manera de fer i de ser. No podem permetre que es posi tot
dins del mateix sac!!
Si preguntem a les
nostres mares, pares i familiars quan varen tastar per primer cop el vi, ens
sorprendran amb el pa amb vi i sucre, els ous batuts amb quina, les neules i
torrons amb cava, els panellets amb mistela o algun pastís servit en una
celebració familiar amb moscatell.
A més no fa tant
de temps que a totes les cases del
nostre petit país es feia vi. Queda clar que no era de molta qualitat, però
moltes famílies es feien el propi vi de la mateixa manera que mataven el porc o
feien hort, per abastir-se tot l’any.
Tenia aquests
pensaments dins del pap i animo a les persones que tenen el plaer o el deure de
parlar sobre un tema i més concretament d’aquest a què pensin abans de fer-ho.
Allò que em sembla més greu d'aquestes tertúlies és que posessin el nas en
l’educació d’uns nens que no són els seus. Ho considero una manca de respecte
altiva sense fonament.
En canvi, hi ha
gent que aborda el tema de manera més constructiva. Per exemple, ja fa anys que
hi ha un col·lectiu que treballa pel consum responsable del vi. Em refereixo a Wine en Moderation Tinc la sort de conèixer el seu treball i
alguna d’aquestes veus.
Caldria escoltar les veus com les d'en Domingo Valiente director gerent de la Fundación
para la Investigación del Vino y la Nutrición (FIVIN) i el seu inseparable company
de “batalla” o en Toni Cruces, i seríem més conscients dels estereotips contra el que
han de lluitar.
Molts ànims a aquesta gent i sobretot a Wine in Moderation.
SALUT!
