Estem
desenvolupant un nou espai dins del bloc Diari d’un Sommelier. Aquest lloc vol
donar la visió de diferents personatges relacionats amb el món del vi. .
Agustí Torelló Roca
1.- En quin moment
vas decidir que et volies dedicar al món de l'elaboració de vins?
Personalment crec que en el món
del vi un hi neix, és un fet completament vocacional. L’enologia no deixa de
ser un art on la sensibilitat humana pel producte i la tècnica aplicada són
bàsics per tal d’elaborar vins amb ànima, vins on es vol expressar tot l’entorn
vital i com l’home s’hi relaciona i hi conviu en sintonia.
2.- Creus que el
fet del què el teu pare fos enòleg ha intervingut en la decisió?
La veritat és que ha pogut
tenir-hi influència, però de forma indirecta, en cap cas mai ens ha obligat ni
insistit en aquest aspecte, ans al contrari sabent tot el que comporta aquest
món. De ben petit que ja em passejava per la cava, les vinyes i a poc a poc
aquest ambient es va palpant fins a passar a ser la meva vida i una veritable
obsessió d’aprendre cada cop més, més enllà dels estudis bàsics adquirits a la
Universitat. Tinc la sort de venir d’una família tant per part de pare com de
mare dedicada plenament al vi.
3.- Com vas
encaixar el fet de veure que eres el relleu generacional de la zona?
Amb molt de respecte, aquest
relleu generacional al meu entendre no s’ha produït sinó que, al contrari, crec
que la complicitat entre vàries generacions fa que mai es perdi l’ànima de
cadascuna de les cases. És evident que sóc molt afortunat, ja que la meva
generació hem tingut la sort de poder gaudir d'una extensa formació. De fet,
formo part de la primera promoció d’alumnes que vàrem sortir amb el Graduat
Superior d’Enologia a la URV i podem aportar més tècnica i coneixements,
sobretot teòrics ,que et porten a poder reflexionar sobre molts processos i a
estar constantment en procés d’aprenentatge, però la realitat és que sense
l’experiència i els coneixements, en el meu cas del pare sobretot, em quedaria
absolutament coix. Per tant, crec que formo part d’una generació d’enòlegs que
podem aportar molt a base d’anys de treballar en aquest món, però és molt
important saber respectar la feina i els coneixements dels majors. A casa tinc
la sort de tenir un pare que en molts casos deixa ”regna solta” per investigar
i experimentar sempre amb un criteri de respecte absolut per la matèria primera
i per l’origen.
4.- Com veus el
futur de la DO Cava?
La veritat és que per a mi és un
tema complicat. Des de la meva inexperiència, crec que és necessària una
profunda reflexió i entendre el concepte de DO per tal que es produeixin
canvis, a parer meu, bàsics per una DO tan rica i amb tant potencial com és el
Cava. El Cava com a DO ha fet grans coses i ha donat a conèixer a escala
mundial unes varietats úniques i un producte a l’alçada dels millors escumosos,
a pesar que en algun cas s’ha volgut tensar massa la corda i anar a competir
amb uns preus irrisoris, fet que ha pogut perjudicar la marca com a tal,
sobretot a l’estranger.
Al meu entendre,
els vins han de ser el reflex d’un territori, i per qüestions legals, molt al
meu pesar, el Cava no ho pot defensar. Tindria molt sentit que el Cava pogués
portar cognom, cognom marcat per cadascuna de les subzones englobades dins les
7 autonomies d’Espanya que confeccionen la DO, però actualment no és permès de
fer-ho, amb la qual cosa la llei permet especular i realitzar un seguit de
moviments i accions que, en la meva opinió, fan mal a la marca.
Per a mi un altre
tema capital són els viticultors de casa, del Penedès, que veuen que el preu
base marcat pel raïm comença a ser preocupant. Reflexionant t'adones que, tal
com està confeccionada la DO, serà molt difícil que s’arribi a pagar un preu
just, ja que la relació oferta-demanda permet jugar a preus molt competitius
donades les condicions territorials i donat també el poc percentatge de cases
inscrites a la DO que vinifiquen i, per tant elaboren els seus propis vins
base.
Crec que hi ha
marge de reflexió i canvis de rumb per tal de donar sentit a la DO. No es pot
oblidar, com deia anteriorment, l'altíssima qualitat que tenim al mercat i la
riquesa de prestigioses cases a les quals admiro profundament per la seva
filosofia, qualitat i bagatge de molts anys liderant un segment de mercat on
l’excel·lència és el gran objectiu.
5.- I què penses
sobre l'avenir de la DO Penedès?
Doncs ens fa molta
il·lusió. Cavistes com nosaltres necessitàvem una DO que a ulls del món ens
situés al mapa, una DO amb límits orogràfics marcats per unes característiques
de tipus climàtiques, edàfiques, ampelogràfiques, i fins i tot culturals. Calia
una DO que ens permetés respectar el que fem, marcant la tipicitat i genuïnitat
de l’origen com a punt principal.
Actualment està
aprovada una legislació dins la mateixa DO Penedès exclusiva pels escumosos que
pròximament apareixerà publicada. En aquesta es pot veure clarament l' aposta
per la qualitat, el respecte pel territori i pla otenciació de les varietats
tradicionals de la nostra zona: per exemple, el 100% del raïm haurà de ser
ecològic (per tal de respectar millor la tipicitat del sòl), una criança mínima
de 15 mesos en ampolla, l' obligatorietat de posar anyada i data de desgorjat a
totes les ampolles, l’entrada respecte al Cava de la Sumoi com a varietat negra
autòctona del Penedès i la sortida de les varietats foranies acceptades dins la
DO Penedès per tal d’elaborar els escumosos i ,finalment, un nom que englobarà
allò que per a mi —i possiblement a pesar de molts altres— seran els Caves
Penedès.
Tenim davant una
oportunitat històrica. Entre tots hem de procurar aportar el nostre gra de
sorra perquè acabi esdevenint una DO de referència dins els escumosos del món,
sempre respectant l’origen, englobant unes característiques edàfiques,
climàtiques i varietals que fan que un vi escumós del Penedès sigui únic i
irrepetible.
6.- Creus que la
Sommilleria Catalana va per bon camí?
La veritat és que
com a enòleg que sóc, només cal sortir del celler, voltar una mica i conversar
per adonar-te que el nivell de coneixement sobre el món del vi present en
l'àmplia majoria dels sommeliers de casa és admirable i, perquè negar-ho, en
molts casos envejable. Sempre dic que avui en dia elaborar malament amb la
tècnica i coneixements que tenim hauria de ser cessant, per a mi el més
important és elaborar vins que emocionin, que parlin i aquí el sommelier amb la
seva feina hi juga un paper clau.
Entendre avui dia
el vi sense el sommelier és impensable. La tasca de saber transmetre les
emocions de la persona que hi ha darrere de cada ampolla, la seva filosofia a
la hora d’entendre la viticultura, l’enologia i les virtuts del producte són
bàsics pel valor final del vi. Aquesta labor sense el sommelier seria
pràcticament impossible per part dels enòlegs.
Cada cop més, la
gent aposta per productes de proximitat, pel valor de l’origen, per
l’autenticitat d’un sabor marcat per l’entorn i la Sommilleria Catalana crec
que anant en aquesta direcció està contribuint a l’augment de consum dels vins
nacionals i a l’enriquiment amb l’aparició de nous cellers a tot el territori.
Al meu entendre, és molt important que se segueixi aquesta tendència per
l'originalitat, ja que no es pot oblidar que en molts casos el consumidor final
segueix de ben a prop les recomanacions de molts dels grans sommeliers que
tenim a casa.
7.- Que en dius
dels consumidors finals?
Doncs seguint la
mateixa línia, hi ha una certa sensibilització pels productes de proximitat.
L’enoturisme, a parer meu, també està contribuint a aquesta sensibilització que
fa que cada cop més es consumeixin vins fets a casa i hi hagi certa inquietud
per anar tastant nous vins.
El consumidor
final cada cop s’està especialitzant més dins aquest món, creant en molts casos
petites associacions, blogs, fòrums per tal de degustar i debatre sobre vins.
Possiblement el vi
català actualment, malgrat el context econòmic actual, està d’enhorabona, ja
que gràcies a sommeliers, a periodistes, a bloggers, i sobretot, a l’altíssima
qualitat dels vins de casa, estem en un punt on mai havíem arribat tal com he
pogut constatar conversant amb companys de professió més experimentats.
8.- Com veus la
comunicació del vi?
Crec que
actualment estem en un moment on la comunicació en general ha fet un gir de 180
graus. Les noves tecnologies han contribuït a l’aparició de nous prescriptors
del vi, tals com els anomenats bloggers o l’aparició de fòrums virtuals
d’opinió. Els cellers actualment tenim la possibilitat de fer arribar i donar a
conèixer a temps real qualsevol noticia al nostre públic a qualsevol part del
món. Considero que aquest fet ajuda a l’expansió del vi i, en alguns casos,
permet entrar a segments de població on antigament era més difícil accedir-hi
pels mitjans clàssics. És bàsic esmentar la importància de conèixer la persona
que hi ha darrere, el bagatge professional que pot tenir i per tant la
fiabilitat que se li vulgui donar. És per això que no crec que l’aparició de
les noves tecnologies pugui fer mal al vi o al periodisme especialitzat, ja que
cadascú selecciona els seus prescriptors segons la seguretat i concordança que
aporten.
9.- Quins són els
teus vins preferits?
Qualsevol vi que
em reflecteixi autenticitat.
De casa meva,
respecto molt la feina i la filosofia del caves de Recaredo i els vins
tranquils de Pardas. Sóc un enamorat del Montsant, amb vins com el Teixar de
Vinyes Domènech i L’Espectacle. També admiro els vins del Carles Pastrana amb
Clos de L’Obac, Ferrer Bobet i Finca Dofí de l’Álvaro Palacios, la filosofia de
Vins del Tros i Frisach a la Terra Alta, el Picapoll Negre d’Oller del Mas, el
fruit de vinyes centenàries de Lagravera entre molts altres de casa.
Hi ha dos vins a
la Rioja que m’emocionen, un l’Hiru de Bodegas Luis Cañas i el Tierra Fidel
Blanco d’Agricola Labastida, també el Selección de Añada de Pazo Señorans i els
Ribeiro de l’Emilio Rojo.
Finalment hi ha
una zona vitícola que em té el cor robat que és la Bourgogne amb elaboradors
com Hubert Lamy, Marc Colin et Fils o l’afinador Lucien Le Moine.
10.- Que et queda
per fer en el món del vi?
Tot. Pot semblar
una utopia, però el gran somni, és elaborar vins que emocionin a la gent, que
els transportin a peu de vinya i expliquin que ha passat en un any a un lloc
concret, que desprenguin les emocions i la sensibilitat que portem dins quan
elaborem i tutoritzem el procés.
Som molt
afortunats de poder embotellar la part líquida d’un any marcada pel sabor d’una
zona.
El equip Amics del GOBE
