En arribar a casa, vaig endollar el PC i
les xarxes anaven plenes de notícies, fotos i comentaris sobre el concurs. Però
al voltant de les 22:30 van anar esvaint-se els comentaris. En el món 2.0, el
dia s’havia acabat. Normal, l’endemà tocava un llarg dia.
El despertador va sonar a la mateixa hora
que els darrers dies. A les 7, quan comença a sortir el sol, la pau inunda el
paisatge i és el millor moment del dia. Poder caminar per la plana interior de
Catalunya a aquesta hora, no té preu.
Un dia més, i de camí cap a la city, vaig començar a recordar el dia
que vaig assistir #alamúsicadelvi per primera vegada. En aquell moment estava
treballant a Girona i poc sabia el que m’acabaria trobant.
Un escenari immillorable: molts cellers, els seus vins per tastar – i el més
important– els seus creadors. Com cada any només hi falta la catifa vermella,
icona de les grans celebracions en l'àmbit mundial.Al contrari d’altres edicions, aquest any era especial per a mi. Va ser el primer any que vaig dedicar l’esdeveniment més aviat a veure a certes persones i no tant a tastar quelcom en especial. Aquest any és el primer que no hi acudeixo a títol professional. En arribar vora el local de celebració de l’acte, una llarga cua que gairebé donava la volta a l’edifici coronava la benvinguda.
Moltes cares conegudes estaven una darrera l’altra fent cua per entrar i això que eren les 12 del migdia. Abans vaig trucar un bon amic, en Magi Batllevell (Mas Martinet) i, com que fins a les tres de la tarda ell no havia de rellevar la Sara Pérez i en René Barbier, podíem donar una volta plegats.
La meva sorpresa va ser quan després de fer
cua al carrer Agullers per acreditar-me, me’l vaig trobar al costat de la porta
d’entrada amb en Marc Pérez (Les Cousins).
Em semblava més important passar una estona
amb ells parlant de l’univers del vi que no pas el vi en qüestió qu teníem a la
copa. Això si, abans de què s’hi afegís
l’Adrià Pérez (el Cousin), vàrem tastar un vi d’un dels cellers que
millor s’ha adaptat als temps dins de la seva zona, més aviat famosa pels vins
dolços, Niepoort. Vam
tastar els vins secs —BRUTALS!—. Després d’intentar accedir al pis de dalt per
seguir tastant blancs i aturar-nos a la taula d’ Abel Mendoza, vam anar a
dinar.Les Cousins estaven junts i no paraven de parlar de feina i projectes. La taula al Sagàs va començar amb cinc persones, però, més tard, la Mercè i en Toni de l’Estel de la Mercè, s’hi van sumar.
Com és lògic i normal durant aquests dies,
Barcelona es col·lapsa de gent i els que som hostalers ho volem tot ràpid. Un
cop dinats, tocava la segona ronda.
Tan bon punt vam entrar, vàrem separar-nos.
Vaig acabar amb en Laurent Corrió. Val a dir que, si no hagués estat per la
seva dona, la Irene, jo, aquest any segurament no hi hauria anat.
En realitat, va ser ella qui em va animar
una vegada i una altra a anar-hi. Havia d’estar al seu estand però m’anava
trobant gent i més gent, i no va ser fins a mitja tarda quan, amb en Laurent,
vaig decidir quedar-me al seu costat.
Les hores anaven passant. Entretant, anava
flairant vins i sentia alguns dels comentaris
de la gent que transitava per la casa,
que, en molts casos, eren una mescla dels moments viscuts en altres
edicions.
Finalment, em vaig plantar davant l’estand.
Vaig abraçar fort la Irene i em vaig quedar a la seva vora i a la de l’Ignasi,
un bon amic de la parella.
La gent anava passant i el nivell d’eufòria
de molts incrementava amb cada glop. A partir de les 6 de la tarda, era un
espectacle en tota regla veure alguns que estaven força perjudicats.
El xivarri es va anar apagant així com el nivell d’alcohol de molts dels assistents
i va ser el moment d’anar cap a sopar amb en la Irene, en Laurent, en Pol —agent comercial que dóna a conèixer molts vins de casa nostra al Regne Unit— i
l’Ignasi. Amb el darrer vàrem tenir una interessant conversa mentre
cercàvem el seu cotxe. La vida i el vi.
Un cop al restaurant Gresca d’en Rafa Peña,
les paraules en anglès d’en Pol, ens anaven desxifrant el pensament del mercat
anglosaxó.Ja només quedava passar pel Sutton, per agrair als organitzadors la seva feina i cap a casa un altre cop.
Continuarà.
SALUT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada