Comença l’escrit d’avui així, perquè la radio ha estat la
sintonia que m’ha acompanyat durant aquests quatre dies en el viatge d’anada i
tornada a Barcelona.
Com sabeu cada dos anys s’organitzen un munt d’actes amb
motiu de l' Alimentaria, alguns d'ells relacionats amb el món del vi.
El diumenge passat començava amb una nova sessió de
#running i després de les rutines matinals un cop acabat l’exercici —esmorzar i
dutxa— vaig agafar el cotxe i tocava anar cap a la Casa de la Llotja de Mar,
prop de Vila Viniteca. Ells són els responsables d’organitzar el concurs de
tast més important de l’estat espanyol: el tast per parelles.
Havent estacionat el cotxe prop del mercat del Born, em
vaig dirigir cap a l'espai on se celebrava l’esdeveniment. A l’entrada, cares
conegudes se sorprenien en veure un altre Xavi Ayala. Molts em comentaven que
el meu aspecte havia canviat.
Un cop dins i amb la semifinal en marxa, em vaig dirigir
a on hi havia una petita fira de vins, però per petita que fos no vol dir que
els vins que es podien tastar no fossin grans.
Les hores van anar passant i va ser el moment del
silenci. Aquest imperava en la majestuosa sala. Estàvem a punt de conèixer les
10 parelles finalistes: les 20 persones que havien afilat i encertat els 7 vins
als quals s’enfrontaven.
Jo només vaig participar en la primera edició i havent
vist que és molt difícil esbrinar un vi a cegues, vaig decidir que en les
pròximes edicions, m’ho miraria des de la barrera.
Van participar 240 persones, 120 parelles que en algun
moment o altre es van trobar per tal d'entrenar en l’exercici del tast a
cegues.
Entre els participants hi havia sommeliers, bodeguers,
bloguers, periodistes, amants del vi i restauradors, en definitiva, moltes
cares conegudes que em van alegrar l’estona que va durar l’esdeveniment.
Però tornem al moment de l'anunci dels finalistes. La
sala estava plena com un ou
d'espectadors que esperaven el veredicte del jurat, que frisaven per
saber qui arribava a la final.El moment més emotiu va ser quan, en enunciar una de les 10 parelles, el conductor de l’acte va anunciar que la parella a què es referiria a continuació, era molt especial. Les persones que no van estar pendents des del principi de qui participava es van quedar bocabadades en veure que uns dels finalistes era una parella formada per en Chencho Reyes (Campió d’Espanya de Sommeliers) i en Santiago Cadavid, un jove sommelier cec.
He de confessar que els pèls se’m van ficar de punta, la pell de gallina i que alguna llàgrima, estava a punt de saltar.
No vaig poder assimilar el que estava pensant, però es va
apoderar de mi una barreja de sentiments: instint de superació, melancolia i
admiració per la capacitat de la lluita d’aquella persona.
A continuació, dins meu, va tenir lloc un canvi de
sentiments: m'envaïa l’alegria i la sorpresa, perquè en Ramon Aytes i en JosepRabassa també varen anunciats com a finalistes. En Ramon i en Josep són
pallaresos, però sobretot, són amics amb qui vaig col·laborar als inicis d'allò que avui és el celler del poble
de Sort, el Batlliu de Sort.Vam anar a dinar junts i vàrem parlar de tot menys
del que ells volien. “Dóna’ns alguna recomanació, quins vins poden entrar
ara”, em preguntaven.En aquells moments no hi havia res més important que compartir una bona estona. Ens vam retrobar gràcies al vi, de la mateixa manera que fou el vi que, un dia, ens va unir.
Continuarà.
SALUT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada