dijous, 18 de desembre del 2014

Petit Saó Blanc'13

Si recordem el temps que ha fet en les darreres setmanes. Veiem que un any més, l’estiu s’allarga, el fred no acaba d’arribar, el sol irradia en dates inesperades i el fred arriba d’un dia per l’altre. Ja fa uns anys que és començava a parlar de canvi climàtic. El debat va arribar fins al punt que diferents líders a nivell mundial, estaven a favor o en contra.

Ara ja fa uns anys que d’aquesta qüestió, no se’n parla. I és que a banda de que hi ha altres temes més importants de que conversar, el canvi és va fer més evident any rere any.

Però com afecta el canvi climàtic en el món d el vi? Sabem que alguns visionaris del món del vi fa anys que estan treballant per buscar parcel·les més aixecades, amb més altitud. Aquest fet fa que quant és de dia la temperatura sigui menor que en un lloc pla. Una de les diferencies és que en zones planes i obertes és molt més difícil que corri l’aire a banda de que depenent del material que tinguem en el sol,fa d’efecte mirall. Irradiant el cep de dia directament, com per la nit per que el terra desprèn calor.
Es per això que molts dels cellers en l’actualitat, tot i estar en zones calides, busquen altitud.
Aquest és el cas de Mas Blanc i Jové, ubicat a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues) però amb una altitud sobre el nivell del mar d’uns 700m.
D’aquest celler, en podem dir que any rere any son una garantia, que tenen una bona regularitat i que son d’una qualitat alta.

Avui us volem presentar una de les seves novetats, el Petit Saó blanc, és la darrera incorporació de la casa i és suma al seu company en negre, el Petit Saó Negre.

Un vi elaborat amb el cupatge de les varietats garnatxa blanca i macabeu i que és elaborat com a vi jove. El seu marcat perfum a fruita blanca fresca i les seves notes florals. El seu pas per boca, és fresc i saborós, amb un punt estructurat al fons de boca.
Vi elaborat en una zona càlida que sorprèn per que conserva aquestes notes primaries difícils de mantindre per l’efecte del sol.

Celler: Mas Blanc i Jové
Zona:  DO Costers del Segre
Varietats: Garnatxa Blanca i Macabeu
Tipus de vins: Vi blanc jove fresc i aromàtic
Grau: 14 %
Preu: 7.95€







Riu'10

Una de les frases que mes em recorda la meva àvia, és que s’ha de riure i que per fer-ho és molt important saber –ne d’un mateix. Doncs amb aquest simpàtic nom la gent de L’infernal, celler conegut abans com Trio Infernal i amb canvi de figura per temes burocràtics del propi nom. Seguim setmana a setmana explicant-vos alguns dels vins de casa nostra.

Avui un vi elaborat al poble de Torroja a la part nord de la capital (Falset). Hi ha un tema que vull remarcar i és l’entrada al Priorat.

Quant per primera vegada vas al Priorat (des de Tarragona, és la ruta recomanada), i t’hi vas endinsant sobre la N-420, vas pujant un port i les corbes son com les pantalles que anàvem passant en els videojocs, quan era l’època de jugar-hi.
Fins al moment que trobes a mà dreta creuaments que fan camí cap a viles conegudes, és el cas de estar alerta quant passem la que porta direcció a Porrera (Torroja).  Llavors i desprès de passar un segon túnel i fent corba d’esquerres, és quant a la dreta podem veure una de les imatges més boniques. Senyores, senyors, per tots vostès, el Priorat.

Així és com recordo aquest celler, si com un dels que em va fer quedar-me amb aquest petit secret que m’encanta recordar cada vegada que hi vaig.
Que consti que si aneu per aquest camí fins al poble del celler , no està prevista la descoberta.

Per qui no conegui l’historia del celler dir-vos que en el seu dia, tres reputats enòlegs francesos (per això lo del Trio que hem comentat abans) van decidir elaborar vins en aquesta zona. La raó, és perquè és molt semblant a la seva d’origen, el Rhône, amb terrenys de terrasses de pissarra.

Una altra diferencia a banda de la zona per molt que s’hi assembli, son les varietats de raïm que s’utilitzen, ja que al Rhône, és més típica la Syrah i al Priorat la Garnatxa i la Carinyena.

El resultat destaca per que és un vi del Priorat molt equilibrat i sobretot per a tots els públics.

Celler: L’Infernal
Zona: DOQ Priorat
Varietats: Garnatxa, Carinyena i Syrah
Tipus de vins:  Vi envellit en roure francès (500l) que ha contingut una o dues anyades d’altres vins
Grau:  14.5%
Preu:  18.95€



dijous, 4 de desembre del 2014

Xarel·lo Vermell’13

Recordo en Raimon dient: “qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”. Em ve a la ment aquesta cèlebre frase del cantautor valencià en recordar l’actitud que van tenir els catalans el passat 9 de novembre.

La dita està a l’ordre del dia si tenim en compte que fa uns anys va començar la corrent del kilòmetre zero. El consum del producte local i l’elaboració de plats amb producte local es fa cada cop més evident. Aquesta tendència també s’observa en la recuperació de productes elaborats com es feien en temps remots.

En el món del vi també hi ha una corrent de tornar als orígens. No només en la recuperació de varietats de raïm, sino també en la manera d’elaborar-lo. En foudres (recipients de fusta gegants), en dipòsits de ciments, en fibra de vidre, en antics cups de pedra naturals, i fins i tot, en àmfores.
Tot i que la imatge de celler, per a molts, és entre bótes de fusta. Hem de viatjar al passat per recordar que antigament els romans elaboraven els vins en àmfores de terracota.

El 2012 a Màlaga varen trobar una àmfora amb vi que datava del segle I d.C. A dia d’avui podem anar a Bonastre, al Baix Penedès, allí tots els vins que elabora l’Eduard Pié toquen la terracota i no la fusta.

Però és que en Pié fa una doble tasca. Per un costat, treballa i recupera varietats ancestrals. Per l’altre, empra mètodes de generacions passades. El xarel·lo vermell’13 n’és un clar exemple.

El raïm prové de la finca La Caseta, a 170 m d’ altitud amb una forta influència marítima per la proximitat del mar (6km). Es tracta de sòls calcaris de poca profunditat i escassa matèria orgànica.

L’elaboració comença amb una acurada selecció del raïm en el cep i verema manual. Desprès és refredat el raïm fins a la seva congelació i posterior maceració pel·licular abans de fermentar. Un cop el vi fermenta, passa a criança sobre mares durant 5 mesos.

 És l’essència del mediterrani dins d’una ampolla.


Celler: Sicus Celler
Zona:  Baix Penedès (Bonastre)
Varietats: Xarel·lo Vermell
Tipus de vins: Vi blanc reposat durant 5 mesos amb les seves mares
Grau: 11.5%
Preu: 11€






divendres, 28 de novembre del 2014

Vi per Vida Blanc’13

Molts de vosaltres haureu sentit l'expressió  “vins d’alçada”. Es tracta d'un terme relativament nou. Però que vol dir realment aquesta expressió?

Està clar que és ben senzill d’entendre, especialment si tenim en compte la paraula alçada. El celler que va elaborar el vi d’avui, és d'Olp. En temps remots, pertanyia a la Baronia de Sort, en l’actualitat també, ja que està situat al terme municipal de la capital del Pallars Sobirà. Com ja haureu deduït, la designació “vinyes d’alçada”, doncs, fa referència a les  vinyes que estan en alçada, ja sigui al Pirineu o en qualsevol altre indret.

Sobre el Batlliu de Sort, nom del celler que elabora el vi, hi ha moltes coses a dir.  Per exemple, que aquest fou fundat l’any 2008 amb la primera plantació gràcies a la inquietud de cinc “pallaresos” amants del món del vi. A banda de que varen apostar fermament per varietats que resistissin i sobretot s’adaptessin bé al clima i a l’alçada. D'aquí les 2’5ha de Pinot a Finca Barreró, on el projecte va veure la llum.

A la Pinot Noir se li van sumar la Viognier i la Riesling, varietats que estan sobradament preparades per a entorns com el Pirineu. Però com en d’altres projectes i en altres disciplines, també hi ha una zona d' I + D, en forma d’amfiteatre on trobem raïms com les Garnatxes, tant blanca com negra, el Moscatell, el Sauvignon Blanc,  Xarel·lo i la Gewürztraminer com a blanques, així com també les negres  Merlot i Syrah.

El vi que us mostrem, el Vi Bord Blanc 2013 Edició Especial “Vi per Vida” es va embotellar especialment pel  primer tast solidari contra la metàstasi que es va realitzar el passat 31 de maig a Mollerussa, per més de 400 persones. Els assistents van poder tastar diferents vins i entre ells aquest blanc d’alçada per només 5€.

Però la gent de Vi per Vida, no en te prou amb el tast de Mollerussa i estan organitzant el segon tast que és farà el proper 29 de novembre a Calella (Maresme).


Celler: Batlliu de Sort
Zona:  DO Costers del Segre (Subzona Pallars)
Varietats: Viognier, Gewürztraminer, Xarel·lo i Garnatxa Blanca.
Tipus de vins: Vi blanc jove
Grau: 13%
Preu: Edició exclusiva per el tast






dilluns, 17 de novembre del 2014

Bernat Oller’12

Un dels fenòmens vitivinícoles dels darrers anys, ha sigut consumir vins de casa nostra. Aquesta pràctica, cada anyada que passa, es fa més evident. Estar clar que bevem vins fets en el nostre entorn i cada vegada més, les  denominació d’origen catalanes guanyen adeptes al propi territori.
Fa pocs mesos, i en l’àmbit del Bages, vaig viure’n l’experiència. És per això que puc afirmar, que els clients de l’entorn de Manresa, son uns fidels seguidors dels vins de la seva DO.
Avui, us volem parlar d’Oller del Mas. El seu castell medieval, és originari del S.X i restaurat en la seva totalitat, ha estat l'escenari d'una història única: la dels Oller. La família Margenat, és la hereva i la darrera en la saga dels Oller.  El celler s’estén en una espectacular finca de 400 hectàrees. Entre els boscos, es troben camps de cultiu: vinyes, oliveres, noguers i cereal, tots ells seguint els criteris de cultiu ecològic, certificat per l'organisme oficial competent de la Generalitat (CCPAE).

La gamma de vins que elaboren, 7 en total, està relacionada per una varietat, la picapoll que n’és l’ autòctona de la zona.
Al Pla del Bages, fins fa pocs anys és relacionava sempre la picapoll blanca. En els darrers temps hi ha hagut un augment de la picapoll negra.
Els Oller, no només elaboren la picapoll negra com a vi negre, si no que també la vinifiquen com un vi blanc per fer el seu blanc de picapolls.
Al Bernat Oller’12, n’incorporen una petita quantitat (10%). La resta,  merlot que és una de les varietats representatives d’aquesta família.

Son pocs els cellers que a dia d’avui utilitzin un procés d’envelliment com el que fa aquest vi. Ja que estem parlant de 12 mesos en bótes de 300 litres de roure francès de diferents boscos com Nevers, Allier o Troçais. Desprès d’haver passat per aquest període envelleix 24 mesos més dins la mateixa ampolla abans de sortir al mercat.

Celler: Oller del Mas
Zona:  DO Pla del Bages
Varietats: Merlot i picapoll negre
Tipus de vins: Vi negre envellit durant 12 mesos en bótes més 24 d’ampolla
Grau: 14,5%
Preu: 12’95€




dilluns, 10 de novembre del 2014

Oda Blanc’13

Que a la majoria de consumidors de vi, li agraden els vins negres. És una realitat que  ningú pot negar. Però tant certa i coneguda és aquesta afirmació com que en els darrers temps, hi ha hagut una aposta per els vins blancs amb bóta.
Aquests tipus de productes, han anat aflorant, fa collites que estan a l’ordre del dia entre nosaltres. I clar, cada vegada tenen més aficionats.

El d’avui, podríem dir que és un dels primers blancs amb bóta que en el seu dia és va elaborar a la nostra DO, la de Costers del Segre. Creat per el conegudíssim Castell del Remei, únic celler que pertany a la subzona de l’Urgell i elaborat amb el cupatge (barreja de varietats de raïm) Chardonnay i Macabeu.

A diferencia d’alguns vins que és fan amb bóta, aquest ja la toca en la fermentació, concretament de roure americà i francès. Les diferencies de les fustes son el gra (porositat) que la fusta te. La francesa, és la que el te més fi, més prim, fent un procés d’oxigenació més lent. Aquests, els vins que toquen la francesa, son vins amb més textura i sensació tànnica (aspra) al final de boca.

En el cas de l’Oda, son vuit els mesos que és passa amb el roure, fent battonage diaris. Aquesta pràctica, no vol dir res més que ficar un bastó dins la bóta i remoure el vi.  Amb aquesta pràctica, aconseguim trencar part de la mare del vi que ha quedat resultant de la fermentació, desprenent així greix, crema, volum, cos, esquelet o armadura.

Un blanc amb cos de negre, per la seva estructura. En nas trobem notes de confitures de fruita blanca com la pera o la poma, flaires a préssec i d’herbes com l’espígol sobre un fons de notes lleugerament torrades de crema de caramel i fruit sec.
El seu pas de boca, comença fresc i agafa cos mentre ens va lliscant per la llengua, un vi amb caràcter i que ens dona la possibilitat de trencar amb el topic de que el vi blanc és per el peix i el negre per la carn.

Celler: Castell del Remei
Zona:  DO Costers del Segre (Subzona Urgell)
Varietats: Chardonnay i Macabeu
Tipus de vins: Vi blanc amb bóta
Grau: 14%
Preu: 9’60€






dijous, 6 de novembre del 2014

Set Tota La Vida’12

Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida. Qui ho ha deixat ja no suporta el pas dels dies. Enganxa més que l’heroïna, i es tan eficaç, tan eficaç com l’aspirina.

Aquestes lletres son les del principi d’una de les cançons dels Mishima. A la mateixa vegada també son la manera que tenen d’explicar la seva relació amb el vi. I és que per a qui no conegui massa d’aquesta banda, son moltes les referències que fan al vi en les seves cançons. Com diu la dita, la passió mou muntanyes, i tan és així que el grup amb en David Caraben al capdavant, l’any 2011 va llençar al mercat la primera collita del seu vi que porta el nom d’una de les seves cançons.

En aquesta aventura, els acompanyen el jove tàndem Salvi Moliner i Sergi Montalá. Amb una llarga trajectòria en el món del vi, amb els fonaments ficats a les DO Penedès i DO Cava.  Varen iniciar la seu particular camí amb la creació del celler Mas Sersal a Falset dins la DO Montsant.

Tot i que el vi l’elaborin en l’antiga discoteca del poble, celler compartit en l’actualitat, tenen dues finques, unes 11 hectàrees en total. A dia d’avui, fan cinc vins,  quatre de negres i un de blanc que fa setmanes va guanyar el premi Vinari al millor vi blanc jove de Catalunya. L’experiència i el treball donen els seus fruits com també passa amb la vinya.

El vi elaborat amb un cupatge de les varietats que trobem en l’entorn, garnatxa i carinyena. I la seva elaboració amb un lleuger pas d’uns 7 mesos per bótes, fan que el vi sigui lleuger, amable, proper, delicat i saborós en general.

En particular, podem destacar els aromes afruitats a fruita vermella (maduixes i gerds)  i negra (mores i aranyons) tant fresca com en compota, així com també notes d’herbes aromàtiques (romaní i llorer). Amb un gran equilibri en boca entre, fruita, fusta acidesa i alcohol. El gra de sorra que aporten al coneixement del món del vi per a tots els públics que ben falta ens fa a casa nostra. SALUT!

Celler: Mas Sersal
Zona:  DO Montsant
Varietats: garnatxa i samsó
Tipus de vins: Vi negre afruitat
Grau:  14’5%
Preu:  11€





dissabte, 1 de novembre del 2014

Malvasia de Sitges’13

Recordant la meva avia, em ve al cap una dita que sempre deia. No hi ha res que cent anys duri. Estar clar que tenia i te tota la raó. Però fa unes setmanes, un nou exemple de que és pot superar la xifra del centenari, agafava força. I és que el celler Jané Ventura, estava més que d’aniversari. Estava de Centenari.
L’any 1914, en Josep Jané, al poble del Vendrell (Baix Penedès) va ser l’impulsor de la casa en elaborar vins. Quaranta anys mes tard, i seguint la trajectòria començada per en Josep, l’Albert Jané, adquireix l’actual celler a banda de crear la distribuïdora de vins més important de la zona.
La rubrica familiar segueix amb en Benjamí Jané, quarta generació. Ell s’encarregà d’embotellar els vins. I ser el visionari de veure i elaborar els caves al Celler.
Avui en dia, és en Gerard el responsable de tirar endavant el projecte i de celebrar el centenari.
Per els que no el conegueu, en Gerard, és un home tranquil, però amb l’empenta i el romanticisme d’apostar per les varietats autòctones així com de tornar a elaborar els vins com els feien els seus antecessors.
A banda de ser un gran defensor de les varietats del nostre país, és també l’impulsor de la recuperació de raïms oblidats o semi perduts de la zona. Com la Sumoll, però sobretot la Malvasia de Sitges, en son l’exemple més clar.
Per celebrar el centenari de la bodega i sobretot la trajectòria de la família, avui parlem d’aquesta minoritària varietat. A Sitges, on és més famosa la Malvasia, en queden poques de plantes. Només 2,5 ha, ubicades en els jardins de l’antic Hospital de Sant Joan Baptista.

Un vi d’aromes fragants amb una elaboració que combina una part de vi, fermentada en inox i l’altra en bótes de roure de 300 litres. Un previ treball de mares durant 4 mesos fan que el vi tingui estructura però que conservi tota la seva part aromàtica a fruita blanca de pinyol (nectarina i albercocs)
Aprofiteu per tastar patrimoni i història viva, només en varen sortir unes 2000 ampolles.


Celler: Jané Ventura
Zona:  DO Penedès
Varietats: Malvasía de Sitges
Tipus de vins: Vi blanc amb bóta
Grau:  13%
Preu:  12.95€
Web: www.janeventura.com


dilluns, 20 d’octubre del 2014

Escorça’13

El passat dijous dia 16, va fer 6 anys que al Segre, més concretament en el suplement del diumenge, el Lectura, hi ha una columna de vins. Aquesta va començar amb el nom de Reserva Personal, escrita per un servidor. Més tard és va anomenar Entre Copes, amb les lletres de la Raquel Buenavista. Des de fa unes setmanes el Diari d’Un Sommelier, intenta explicar el món del vi apropant-lo a tots els públics.

Avui l’espai és per un vi que com la columna ha anat canviant però sense perdre l’essència. En el cas del vi, tenim el mateix productor i la varietat principal, la macabeu. I és que fins aquesta anyada, l’Escorça, era un vi elaborat únicament amb macabeu. En el cas de la darrera anyada (la 2013) per que la 2014 va entrar fa poc mes de dues setmanes al celler, també intervé en el cupatge la chardonnay. Només és en un 5%.

Aquesta petita aportació (de chardoonay) li dona a la base (de macabeu) frescor i sobretot profunditat a banda de fer-lo més agradable en el pas de boca. S’ha de tenir en compte que les vinyes, ubicades a Fulleda (Les Garrigues, zona càlida) estan regades per dies tòrrids durant molts mesos. Encara que les vinyes estiguin a uns 700 metres, el sol crema molts aromes en el procés de maduració del raïm. Obtenint així un most amb alta aportació de alcohol, en Joan intenta solucionar aquesta nota discordant del vi fent maceracions pel·liculars (amb les pells) durant hores.

El resultat sorprèn, tenim un vi amb un ventall aromàtic que a banda de ser més ampli, recull notes de fruita blanca (poma verda, préssecs i nectarines) amb pinzellades de fruita tropical (fruita de la passió i mango) herbes aromàtiques (maria lluïsa i espígol).
En boca, d’entrada fresca, amb un recorregut ampli i amb el registre de les notes que teníem en nas. Saborós i llarg.

Una sorpresa que evidencia el perfeccionament i l’esforç que any rere any fan molts productors per poder portar a la copa.

Celler: Celler Matallonga
Zona:  DO Costers del Segre (Subzona Les Garrigues)
Varietats: Macabeu i Chardonnay
Tipus de vins: Vi blanc jove fresc i aromàtic
Grau:  13%
Preu:  7.95€


dijous, 16 d’octubre del 2014

Matoll Blat

L’ofici del Sommelier, sempre ha anat relacionat amb el servei del vi. Però sabeu quines son les seves tasques en un restaurant?
Elaborar la carta de vins, negociar les compres, ocupar-se dels estocs, tenir actualitzada la carta a nivell de collites i preus, conèixer les novetats i també anyades dels vins que treballa,  donar sortida a compres que fa temps que estan en el propi celler i òbviament servir els vins i recomanar-ne per acompanyar plats i menús.

A grans trets, aquesta és la feina que te només amb els vins, que no és poc. Però també, s’encarrega dels destil·lats i aiguardents de la casa. En el passat quant es permetia  fumar, creava la carta de cigars i el seu servei. Els olis i vinagres que hi ha al restaurant també en formem part de la seva feina, així com també els aperitius.

I és en aquesta darrera família de begudes la dels aperitius. És la que avui en volem remarcar, la de les cerveses artesanals, amb l’arribada amb molta d’aquest tipus de producte no fa molts anys.

Belianes, no és va quedar enredera i és on neix el projecte Matoll. En els inicis, va ser una cervesa que és feia a casa de manera amateur. La seva bona acceptació  entre els amics que la tastaven i sobretot les ganes de seguir-ne fent i aprendre sobre aquest món va fer que a l’any 2011, és llencessin, en fer-ne més produccions.

De les tres que elaboren a dia d’avui, Torrada, Rossa i Blat.  Aquesta darrera, és especial perquè esta inspirada en un procés d’elaboració poc utilitzat per elaborar aquesta beguda cada dia més nostrada. Una cervesa que és gaudeix sobretot en boca, la més rústica i la que ens transporta a temps remots. Seca, salada i sobretot saborosa.
Totes les cerveses que surten d’aquest indret tenen un gran paral·lel amb les persones del seu entorn. Tenen caràcter però sobretot son amables i diferents. A banda de que fa una segona fermentació en ampolla, així el seu carbònic a banda de ser part del líquid és lleuger i natural.


Cerveseria: Matoll
Zona: Cervesa de l’Urgell (Belianes)
Tipus de cervesa: Cervesa de blat, tipus Kölsch
Grau: 4.5%
Preu: 2’5€



dimecres, 8 d’octubre del 2014

Most'13

Estareu d’acord amb mi, si us dic que el grup més important de persones que hi ha en el món del vi, son els enòlegs. Queda clar que sense ells no podríeu llegir setmana rere setmana aquesta columna d’opinió. En molts casos a la persona que serveix el vi en el restaurant l’anomenem enòleg. Potser hauríem de començar a aprendre que aquest és el Sommelier.

Però hi ha una figura que també és molt important i que en molts casos queda en l’oblit, el Viticultor. Altrament dit el pagès, el guardià de les vinyes. La persona que treballa tota la collita per obtenir la maduració perfecta per que desprès l’enòleg, faci el vi i el Sommelier l’ofereixi en el restaurant.

En els darrers temps la figura del Vigneron  (persona que s’ocupa de la vinya i fa el vi) a anat guanyant força. I és que avui en dia ja son molts el enòlegs que tenen que fer de viticultors i a l’inversa.
Aquest és el cas d’en Jaume Serra (format a celebres cellers com Château Petrus), artífex del Moost’13, nova referència del Celler Masia Serra. Fet a Cantallops, molt a prop del mar en línea recta, i dins del parc natural de la Serra de l’Albera. Just abans de creuar la frontera entre França i Catalunya, és el poble que alberga les vinyes.

L’any 1996 va començar a treballar la finca familiar, amb la varietat Garnatxa com a bandera encara que aquesta va ser plantada l’any 61.

El Mosst’13, és el segon vi blanc de la casa, aquest és el seu blanc jove.
Un vi fet amb raïms Mediterranis, on és busca donar al qui el tasta, tota la fragància d’aquestes varietats i la característica del marc on neixen les vinyes.  Fruita blanca (pera d’aigua i préssec), cítrics (mandarina i aranja) herbes aromàtiques ( espígol, maria lluïsa i orenga ) i els perfums florals (gessamí i camamilla).

El seu pas de boca, és saborós, ampli i refrescant.

Una bona excusa és anar-hi a passar un parell de dies. Ja que disposen d’unes magnifiques instal·lacions per poder fer enoturisme. 

Celler: Masia Serra
Zona:  DO Empordà
Varietats: Garnatxa Blanca, Garnatxa Roja i Muscat
Tipus de vins: Vi Blanc Jove
Grau:  12.5%
Preu:  10.50€






dimarts, 30 de setembre del 2014

Vinyes d’Albà’12

Catalunya, que des de temps immemorables és una de les zones més importants de l’estat espanyol en qüestió d’elaboració de vins. Gaudeix d’onzè denominacions d’origen (DO en endavant). Tarragona és la província dins del nostre país que en conté més, cinc en concret.

Però, sabem ben bé que és això de les DO? Per aclarir dubtes, son uns segells de qualitat que estan controlats per els consells reguladors. Aquests consells controlen l’elaboració del vi sota uns paràmetres, que poden ser. Que els vins s’elaborin amb unes varietats concretes, amb un determinat rendiment per hectàrea, que els vins estiguin en una forquilla concreta de graduació alcohòlica o que tinguin un temps determinat de criança, entre molts altres.
Cada DO te els seus paràmetres que són diferents els uns dels altres.

Si veiem que fan en els altres països del nostre entorn, el Mediterrani, ens donem compte de que, més o menys tots funcionen igual. Aquest fet també s’occeix en els altres continents.

El vi que avui us portem, n’és un de fet a casa nostra a l’Albà (Tarragona) però no pertany a cap DO. Un merlot amb cabernet sauvignon elaborat per un dels homes més tranquils que he vist mai, en Carles Figueras. A banda de treballar en el seu projecte particular, també el podem trobar a la nostra de DO, al projecte Petit Duran a Sant Martí de Maldà.
El Vinyes d’Albà’12, és un negre jove (sense intervenció de la fusta) afruitat, lleuger, fresc , perfumat, lleuger, saborós i amb volum. De agradable tacte en boca, agil però amb volum i sobretot textura.
La misticitat de les dues varietats, aporten flaires de fruita negra molt marcats amb les sensacions de mores fresques i aranyons. Així com pinzellades de balsàmics com el eucaliptus i la menta.

L’exemple de que la qualitat del vi no entén de segells ni de controls. Si no que és fruit d’un rigorós treball, dedicació i constant element de millora.
Un vi per acabar de passar aquests darrers dies de l’estiu.

Celler: Serres de l’Albà
Zona:  Vi de l’Alt Camp
Varietats:  Merlot i Cabernet Sauvignon
Tipus de vins: Vi negre jove i afruitat
Grau: 14%
Preu:  5.95€





dimarts, 23 de setembre del 2014

L'Antagonique'12

Una de les costums que tenim en el nostre territori per les dates que acabem de passar, son els sopars a la fresca. Aquests serveixen per passar llargues estones al voltant d’una taula, però sobretot per relaxar el cos de la calor que s’ha pogut passar durant el dia.
El sopar a la fresca més sonat que de ben segur hi ha hagut aquest estiu, ha estat amb l’actuació d’en Mag Lari a la terrassa del Resquitx. I dic això per que la combinació de màgia i prendre la fresca ens va de perles per el vi que avui provem.

L’antagonique’12 del duo Les Cousins (Marc i Adrià Perez) és un vi elaborat com un dels trucs il·lusionistes de l’alçada d’en Lari. Heu tastat mai un vi blanc fet al 90% de amb raïms negres? Doncs aquest es el resultat de l’Antagonique’12. Però la diferencia al dia que podeu veure un espectacle de màgia, és que avui us explicarem el truc.

Aquest vi és fet de la suma de dos vins. Un de blanc i de cupatge de varietats blanques, i l’altre de raïms negres però només utilitzant el most de primera premsada. Com molts ja sabeu (mai està de més recordar) els color i els aromes dels vins, sobretot negres, és troben en la pell.
En el cas dels vins negres (encara que als blancs cada vegada es fa més) és deixen macerar les pells amb el most per aportar flavones (aromes) i sabor a banda de tacte (pas) en boca.

Doncs aquest darrer pas que em comentat el de infusionar les pells del raïm negre amb  el most, per fer aquest vi, no s’ha fet. Senzill, fàcil però a l’hora desconegut per molts dels elaboradors del nostre país. Si més no, per que el coneguin, no en trobem massa de vins fets d’aquesta manera.
Aromes de fruita negra combinades amb fruita blanca (estrany en un vi blanc fet només de blancs) Pas de boca fresc i alhora estructurat. Derivat del ADN dels negres, encara que amb volum i textura. Una misticitat que pots sobtar, però una bona manera d’iniciar als aferrats al negre per veure blanc. 

Celler: Les Cousins
Zona:  DOQ Priorat
Varietats:  Garnatxa Negra, Carinyena, Garnatxa Blanca i Macabeu.
Tipus de vins: Vi blanc amb criança
Grau: 14%
Preu: 12’50€




dimecres, 17 de setembre del 2014

Imperial Brut Rosé

Tot el que puja baixa, i desprès de la temporada de calor anual i sobretot del lleure, arriba el replegament. Molts moments de festes majors, d’estones sobre la sorra de la platja i en alguns casos acompanyats de llargs viatges, son l’essència de l’estiu. Un canvi de ritme a la freda rutina que acostumem a tenir durant l’any.
                                               
En aquest sentit també, em viscut molts moments amb la família, amics i parella. Les reunions o trobades, en aquesta època s’acostumen a fer en molts casos, al voltant d’una taula. Podríem dir que les festes majors son una bona excusa per ajuntar-nos amb els nostres.

I és que va ser en una d’aquestes festivitats, que vaig poder tastar el Cava que avui llegiu. Ja fa uns anys que sona, en el món del vi, que els rosats tornen. Ja siguin vins o caves. La veritat és que potser si que estan més presents. Però d’aquí a que és tornen a consumir, hi ha un gran salt.
Podem afirmar que realment han aparegut (més que tornat) en el món dels espumosos els  rose pâle. En el nostre territori, mai aquell color denominat, pell de ceba, havia entrat en la cromàtica, ni dels vins i molt menys en el cava.  Molts cellers s’han afrancesat.
Però realment, el color representatiu del vi rosat al mediterrani, no és pas el apagat, si no que és l’intens del raïm madurat al sol.
És per això, que el Imperial Brut Rosé de Rovellats, n’és un fet amb l’estil de tota la vida. Al poble de Sant Martí Sarroca, ja fa més de tres generacions que elaboren caves i vins a la masia familiar que data del S.XV. Tot el raïm que utilitzen és de  les seves pròpies finques (210 ha). Encara que no va ser fins a principis del segle passat que és van dedicar a tancar el cercle del cep a la copa.

La sensacions a fruita de la Garnatxa destaquen amb notes de fruites vermelles subtils (maduixetes, gerds), donen pas a  sensacions florals com la violeta. En boca és fresc amb un bon recorregut, ampli i refrescant.

Un gran cava poc conegut però deliciós.

Celler: Rovellats
Zona:  DO Cava
Varietats:  Garnatxa
Tipus de vins: Vi espumós rosat
Grau: 11,5%
Preu: 9’95€