Capítol 19. Amics de viatge / Primera Part

Estem desenvolupant un nou espai dins del bloc Diari d’un Sommelier. Aquest lloc vol donar la visió de diferents personatges relacionats amb el món del vi. .

Agustí Torelló Roca

1.- En quin moment vas decidir que et volies dedicar al món de l'elaboració de vins?

                Personalment crec que en el món del vi un hi neix, és un fet completament vocacional. L’enologia no deixa de ser un art on la sensibilitat humana pel producte i la tècnica aplicada són bàsics per tal d’elaborar vins amb ànima, vins on es vol expressar tot l’entorn vital i com l’home s’hi relaciona i hi conviu en sintonia.

2.- Creus que el fet del què el teu pare fos enòleg ha intervingut en la decisió?

                La veritat és que ha pogut tenir-hi influència, però de forma indirecta, en cap cas mai ens ha obligat ni insistit en aquest aspecte, ans al contrari sabent tot el que comporta aquest món. De ben petit que ja em passejava per la cava, les vinyes i a poc a poc aquest ambient es va palpant fins a passar a ser la meva vida i una veritable obsessió d’aprendre cada cop més, més enllà dels estudis bàsics adquirits a la Universitat. Tinc la sort de venir d’una família tant per part de pare com de mare dedicada plenament al vi.

3.- Com vas encaixar el fet de veure que eres el relleu generacional de la zona?

Amb molt de respecte, aquest relleu generacional al meu entendre no s’ha produït sinó que, al contrari, crec que la complicitat entre vàries generacions fa que mai es perdi l’ànima de cadascuna de les cases. És evident que sóc molt afortunat, ja que la meva generació hem tingut la sort de poder gaudir d'una extensa formació. De fet, formo part de la primera promoció d’alumnes que vàrem sortir amb el Graduat Superior d’Enologia a la URV i podem aportar més tècnica i coneixements, sobretot teòrics ,que et porten a poder reflexionar sobre molts processos i a estar constantment en procés d’aprenentatge, però la realitat és que sense l’experiència i els coneixements, en el meu cas del pare sobretot, em quedaria absolutament coix. Per tant, crec que formo part d’una generació d’enòlegs que podem aportar molt a base d’anys de treballar en aquest món, però és molt important saber respectar la feina i els coneixements dels majors. A casa tinc la sort de tenir un pare que en molts casos deixa ”regna solta” per investigar i experimentar sempre amb un criteri de respecte absolut per la matèria primera i per l’origen.

4.- Com veus el futur de la DO Cava?

La veritat és que per a mi és un tema complicat. Des de la meva inexperiència, crec que és necessària una profunda reflexió i entendre el concepte de DO per tal que es produeixin canvis, a parer meu, bàsics per una DO tan rica i amb tant potencial com és el Cava. El Cava com a DO ha fet grans coses i ha donat a conèixer a escala mundial unes varietats úniques i un producte a l’alçada dels millors escumosos, a pesar que en algun cas s’ha volgut tensar massa la corda i anar a competir amb uns preus irrisoris, fet que ha pogut perjudicar la marca com a tal, sobretot a l’estranger.

Al meu entendre, els vins han de ser el reflex d’un territori, i per qüestions legals, molt al meu pesar, el Cava no ho pot defensar. Tindria molt sentit que el Cava pogués portar cognom, cognom marcat per cadascuna de les subzones englobades dins les 7 autonomies d’Espanya que confeccionen la DO, però actualment no és permès de fer-ho, amb la qual cosa la llei permet especular i realitzar un seguit de moviments i accions que, en la meva opinió, fan mal a la marca.

Per a mi un altre tema capital són els viticultors de casa, del Penedès, que veuen que el preu base marcat pel raïm comença a ser preocupant. Reflexionant t'adones que, tal com està confeccionada la DO, serà molt difícil que s’arribi a pagar un preu just, ja que la relació oferta-demanda permet jugar a preus molt competitius donades les condicions territorials i donat també el poc percentatge de cases inscrites a la DO que vinifiquen i, per tant elaboren els seus propis vins base.

Crec que hi ha marge de reflexió i canvis de rumb per tal de donar sentit a la DO. No es pot oblidar, com deia anteriorment, l'altíssima qualitat que tenim al mercat i la riquesa de prestigioses cases a les quals admiro profundament per la seva filosofia, qualitat i bagatge de molts anys liderant un segment de mercat on l’excel·lència és el gran objectiu.

5.- I què penses sobre l'avenir de la DO Penedès?

Doncs ens fa molta il·lusió. Cavistes com nosaltres necessitàvem una DO que a ulls del món ens situés al mapa, una DO amb límits orogràfics marcats per unes característiques de tipus climàtiques, edàfiques, ampelogràfiques, i fins i tot culturals. Calia una DO que ens permetés respectar el que fem, marcant la tipicitat i genuïnitat de l’origen com a punt principal.

Actualment està aprovada una legislació dins la mateixa DO Penedès exclusiva pels escumosos que pròximament apareixerà publicada. En aquesta es pot veure clarament l' aposta per la qualitat, el respecte pel territori i pla otenciació de les varietats tradicionals de la nostra zona: per exemple, el 100% del raïm haurà de ser ecològic (per tal de respectar millor la tipicitat del sòl), una criança mínima de 15 mesos en ampolla, l' obligatorietat de posar anyada i data de desgorjat a totes les ampolles, l’entrada respecte al Cava de la Sumoi com a varietat negra autòctona del Penedès i la sortida de les varietats foranies acceptades dins la DO Penedès per tal d’elaborar els escumosos i ,finalment, un nom que englobarà allò que per a mi —i possiblement a pesar de molts altres— seran els Caves Penedès.

Tenim davant una oportunitat històrica. Entre tots hem de procurar aportar el nostre gra de sorra perquè acabi esdevenint una DO de referència dins els escumosos del món, sempre respectant l’origen, englobant unes característiques edàfiques, climàtiques i varietals que fan que un vi escumós del Penedès sigui únic i irrepetible.

6.- Creus que la Sommilleria Catalana va per bon camí?

La veritat és que com a enòleg que sóc, només cal sortir del celler, voltar una mica i conversar per adonar-te que el nivell de coneixement sobre el món del vi present en l'àmplia majoria dels sommeliers de casa és admirable i, perquè negar-ho, en molts casos envejable. Sempre dic que avui en dia elaborar malament amb la tècnica i coneixements que tenim hauria de ser cessant, per a mi el més important és elaborar vins que emocionin, que parlin i aquí el sommelier amb la seva feina hi juga un paper clau.

Entendre avui dia el vi sense el sommelier és impensable. La tasca de saber transmetre les emocions de la persona que hi ha darrere de cada ampolla, la seva filosofia a la hora d’entendre la viticultura, l’enologia i les virtuts del producte són bàsics pel valor final del vi. Aquesta labor sense el sommelier seria pràcticament impossible per part dels enòlegs.

Cada cop més, la gent aposta per productes de proximitat, pel valor de l’origen, per l’autenticitat d’un sabor marcat per l’entorn i la Sommilleria Catalana crec que anant en aquesta direcció està contribuint a l’augment de consum dels vins nacionals i a l’enriquiment amb l’aparició de nous cellers a tot el territori. Al meu entendre, és molt important que se segueixi aquesta tendència per l'originalitat, ja que no es pot oblidar que en molts casos el consumidor final segueix de ben a prop les recomanacions de molts dels grans sommeliers que tenim a casa.

7.- Que en dius dels consumidors finals?

Doncs seguint la mateixa línia, hi ha una certa sensibilització pels productes de proximitat. L’enoturisme, a parer meu, també està contribuint a aquesta sensibilització que fa que cada cop més es consumeixin vins fets a casa i hi hagi certa inquietud per anar tastant nous vins.

El consumidor final cada cop s’està especialitzant més dins aquest món, creant en molts casos petites associacions, blogs, fòrums per tal de degustar i debatre sobre vins.

Possiblement el vi català actualment, malgrat el context econòmic actual, està d’enhorabona, ja que gràcies a sommeliers, a periodistes, a bloggers, i sobretot, a l’altíssima qualitat dels vins de casa, estem en un punt on mai havíem arribat tal com he pogut constatar conversant amb companys de professió més experimentats.

8.- Com veus la comunicació del vi?

Crec que actualment estem en un moment on la comunicació en general ha fet un gir de 180 graus. Les noves tecnologies han contribuït a l’aparició de nous prescriptors del vi, tals com els anomenats bloggers o l’aparició de fòrums virtuals d’opinió. Els cellers actualment tenim la possibilitat de fer arribar i donar a conèixer a temps real qualsevol noticia al nostre públic a qualsevol part del món. Considero que aquest fet ajuda a l’expansió del vi i, en alguns casos, permet entrar a segments de població on antigament era més difícil accedir-hi pels mitjans clàssics. És bàsic esmentar la importància de conèixer la persona que hi ha darrere, el bagatge professional que pot tenir i per tant la fiabilitat que se li vulgui donar. És per això que no crec que l’aparició de les noves tecnologies pugui fer mal al vi o al periodisme especialitzat, ja que cadascú selecciona els seus prescriptors segons la seguretat i concordança que aporten.
9.- Quins són els teus vins preferits?

Qualsevol vi que em reflecteixi autenticitat.

De casa meva, respecto molt la feina i la filosofia del caves de Recaredo i els vins tranquils de Pardas. Sóc un enamorat del Montsant, amb vins com el Teixar de Vinyes Domènech i L’Espectacle. També admiro els vins del Carles Pastrana amb Clos de L’Obac, Ferrer Bobet i Finca Dofí de l’Álvaro Palacios, la filosofia de Vins del Tros i Frisach a la Terra Alta, el Picapoll Negre d’Oller del Mas, el fruit de vinyes centenàries de Lagravera entre molts altres de casa.

Hi ha dos vins a la Rioja que m’emocionen, un l’Hiru de Bodegas Luis Cañas i el Tierra Fidel Blanco d’Agricola Labastida, també el Selección de Añada de Pazo Señorans i els Ribeiro de l’Emilio Rojo.

Finalment hi ha una zona vitícola que em té el cor robat que és la Bourgogne amb elaboradors com Hubert Lamy, Marc Colin et Fils o l’afinador Lucien Le Moine.

10.- Que et queda per fer en el món del vi?

Tot. Pot semblar una utopia, però el gran somni, és elaborar vins que emocionin a la gent, que els transportin a peu de vinya i expliquin que ha passat en un any a un lloc concret, que desprenguin les emocions i la sensibilitat que portem dins quan elaborem i tutoritzem el procés.

Som molt afortunats de poder embotellar la part líquida d’un any marcada pel sabor d’una zona.