Capítol 11. Tastats

Un cop transcorreguts deu capítols, avui enceto una nova secció dins del meu bloc: “Tastats”. Aquest apartat gira entorn d'un comentari sobre vins tastats al llarg de la meva trajectòria.

No seran lletres de crítica, ja que no sóc ni periodista ni molt menys comentarista de vins. Però un cop havent encetat aquest espai, potser era hora de parlar de vins i no tant de mi. Ja us vaig dir que no volia fer una biografia encara que el títol d’aquest lloc es diu Diari d’un Sommelier.

Anirem alternant episodis de la meva vida professional amb diferents seccions per opinar del món que ens ocupa, el vi.

Per començar, avui m’agradaria parlar-vos d’un dels primers vins que vaig tastar fa anys. Em sembla que ja l'he esmentat en algun episodi de presentació. El vi pertany a un dels cellers històrics amb més patrimoni del panorama nacional. Personalment, quan vaig estar davant de l’ampolla i el vaig beure, no era molt conscient del que estava fent.

Amb l’experiència adquirida des d'aleshores ençà, aquesta referència m’ha vingut moltes vegades al cap. Sobretot, perquè ara que em sento còmode i segur amb el tast, m’agradaria tornar-lo a degustar. Això sí,  si avui el tingués dins la copa, no seria el mateix.

Les coses passen quan passen i mirar enredera no serveix de res. Per sort tinc el record gratificant d’haver-lo begut amb una persona molt important per mi, l’Oriol.
Com molts sabreu, aquest vi pertany a la subzona de la Rioja Alta. Aquesta és la regió més occidental de la comunitat autónoma de La Rioja. La conformen els municipis situats al costat de les lleres dels rius Tirón, Ojai Najerilla, és a dir, les comarques d'Haro, Santo Domingo de la Calzada, Ezcaray, Nájera i Anguiano.

Tot i que en aquest territori ja fa molts segles que fan vi, com en moltes altres zones de la Península, la seva DO —la primera a l'Estat Espanyol— no es va formalitzar fins l’any 1925. El celler que va començar a elaborar vins l’any 1890 era la Sociedad Vinícola de la Rioja Alta.  L’any 1941, aquesta va convertirse en La Rioja Alta S.A., nom amb el qual es va registrar l'etiqueta que ens ocupa.

Durant el pas dels anys, el Viña Ardanza s’ha convertit en un clàssic de la zona. Alguns el critiquen dient que és un vi caspós.  A aquests, jo els diria que la continuïtat qualitativa aconseguida per aquest celler des de fa anys no és fàcil de trobar. La seva virtut d’envellir tampoc ho és. Quin vi hi ha millor que aquest per beure quan envelleix?

Aquell dia el color era teula. No puc definir els aromes que tenia amb claredat, perquè el record en el tast de vins es va adquirint quan vas obrint ampolles.

De l’exercici del tast, només puc dir que era molt delicat i fi, extremadament elegant i amb una vida al davant que em va deixar amb la boca oberta.
Molts el consideraran un vi carca. Tanmateix, com ja sabreu, es diu que una de les coses més importants que compta en beure vi no és només el mateix vi, sinó  l’estat d’ànim, la companyia i el moment. Aquests elements són molt importants.

Potser per tot això a mi em va semblar un vi meravellós.

Un d’aquests records que segur que m'acompanyarà en format d’imatge quan deixi aquest mòn.

SALUT!