Capítol 13. Semblant a @emparmoliner

No cal ser massa astut per saber que semblant a @emparmoliner no hi ha ningú. Encara que ho suggereixi el títol que avui llegiu.

Sóc davant l’ordinador amb el suc de taronja com a company de composició d’aquest espai, amb els cascs ficats i escoltant els —per desgràcia separats— Antònia Font, font d’inspiració. Em disposo a redactar aquest capítol, el numero 13.

La melodia que sona, que per mi és la millor, és el concert que varen fer fa uns anys al Liceu, amb el seu format més íntim i personal, acompanyats de la New Royal Orquestra Cuatro Quesos. Els meus dits es desplacen de manera subtil però ferms, com es fa inevitablement en escoltar a una de les millors bandes del nostre territori —segons la meva opinió.

Vaig conèixer l’Empar un 24 de maig de l’any 2013. Aquí ja tenim un paral·lel entre el número de l'episodi d’avui i l’any que la vaig conèixer. Va ser aleshores quan em vaig enganxar a la banda de Mallorca. Al mateix temps vaig començar a entendre cada dia més el Twitter, una de les millors eines de les xarxes socials.

Fa uns dies, buscant una persona a través d’aquesta comunitat que està a l'ordre del dia, em vaig adonar que a la meva Blackberry—potser sóc un friki, però jo la considero la millor marca de  mòbil que mai tindré—  quan escrius la persona que busques, Twitter et dóna més opcions a banda de la persona que merament estàs buscant. Una d'elles és  buscar una persona semblant a...

En aquell moment vaig començar a crear dins del meu cap aquest article.

Com molts sabeu, el meu camí professional em va portar a inaugurar el Bar à Vins de la Fàbrica Moritz Barcelona. Per a mi va ser tot un repte que va durar un any i és que la proposta de sortida era un oasi diferenciador a l’oferta que existia en la ciutat comtal

Un dia, l’Arnau Grinyó, responsable de màrqueting del BàV, em va dir: “La setmana que ve, obrirem un Petrus....”

He d'admetre que la meva primera reacció a banda de sorpresa va ser d'acolloniment. Era una ampolla del 96 i,  tot i que els preus no eren molt elevats, aquell era el vi més car de la llista de vins.

                - Xavi Ayala: A què es deguda aquesta notícia?

                - Arnau: Ve l'Empar Moliner a conèixer el BàV.

“L’Empar?”—vaig pensar—. “Ostres, triple pressió”. Els dies van anar passant i s’apropava l’hora.

Cap a les 13 del migdia va baixar del seu despatx l’Arnau i vàrem repassar el menú.  Els nervis per obrir una ampolla de vi d’aquelles característiques s’anava apoderant de mi. En aquells moments jo coneixia poc a l’Empar i era gràcies a les seves intervencions que veia a la televisió. Com molts, però, la veia extravagant. La veritat és que la imatge que de vegades veiem d’aquestes cares conegudes no tenen res a veure amb tal com són realment. Però quan serveixes a personatges coneguts en un dinar, tens l'oportunitat de descobrir una mica més com són realment.

L’hora d’arribada dels convidats s'acostava i els nervis persistien encara que ho tinguéssim tot clar i repassat, com si és tractes d’una obra de teatre.

L’Àlex, l’home de l’Empar, va obrir la porta. L’Arnau es va aixecar de la taula i jo vaig anar a rebre’ls. Tot seguit va entrar ella. Al cap de dos segons em vaig adonar que la tenia davant i l’Arnau me’ls va presentar. Un cop fetes les presentacions, vaig deixar que s’acomodessin a la taula i jo vaig anar a veure en Vincent i en José David, cuiner i cambrer respectivament, per començar a marcar el ritme del menú.

Em vaig apropar a la taula i els hi vaig demanar si tenien alguna al·lèrgia o intolerància a algun producte, mentre els servia una copa d'espumós per rebre’ls com cal.

Les mirades de complicitat de la parella, em van fer sentir tranquil, però tot seguit es va trencar aquesta serenor, quan ella va dir: “Moltes gràcies. Voleu dir que hem d’obrir aquella ampolla? Em sap greu”.

                - Arnau: Vàrem quedar així, no?

                -Empar: Bé, bé, vosaltres maneu.

De seguida vaig anar a buscar-la per obrir-la. Vaig notar les mirades, que eren com ganivets, mentre esperaven i anaven comentant. Vaig obrir l'ampolla, vaig tastar el vi i el vaig porronejar. Per cert, aquesta darrera paraula defineix l'acció de posar el vi dins d’un porró, com si es tractés d’un decantador.

Aquell dia vaig poder conèixer-la una mica més. Em vaig adonar que semblant a Empar Moliner, no hi ha ningú. Me l’he anat trobant en diferents ocasions i sempre ha tingut un moment per xerrar amb mi una estona. Tinc la sensació que és com si fos una amiga de la infància.

No li volia dedicar un escrit ensucrat.

Només volia dir que estic convençut que la gent que la coneix sap què vull dir quan dic que semblant a @emparmoliner no hi ha ningú! #única #amiga #divertida #extrovertida #riallera #propera #dinàmica #passional #brutal #estimada #immediata #íntima #bona #animada #jovial #alegre #inigualada #familiar #còmplice #humil

Empar ets TOT això i molt mes!!!

SALUT!